Girona

Guillem March

president de la penya orgull gironí de barcelona

“Cada cop és més habitual ser del Girona a Barcelona”

“Vull pensar que el fenomen se sostindrà en el temps quan les coses no vagin tan bé”, diu el seu president

El Girona generava simpatia entre els barcelonins. Ara, a alguns els molesta veure que ocupem part del seu espai

El fenomen de masses del Girona no té aturador i el creixement és palpable, també fora de les comarques gironines. La fundació de la Penya Orgull Gironí de Barcelona, la primera penya del club constituïda a la capital catalana, n’és un clar exemple. El seu president, Guillem March, atén L’Esportiu abans del Girona-Barça de dissabte a Montilivi (18.30 h).

Com sorgeix la iniciativa?
Vaig fer una publicació a la xarxa social X en què convidava a tothom que estigués interessat a engegar el projecte a formar-ne part. La resposta va ser molt bona, i això va derivar en les primeres reunions.
Quants membres té la penya?
La junta directiva està integrada per un president, un secretari, una tresorera i quatre vocals. A més, tenim un grup de WhatsApp d’una quarantena de potencials penyistes.
Tots resideixen a Barcelona?
Un bon gruix, però també hi ha gent de municipis de l’àrea metropolitana com Sant Adrià de Besòs i Sant Boi de Llobregat, o de poblacions com Caldes de Montbui.
Quins són els propòsits de la penya?
Aplegar-nos periòdicament per veure els partits i que la penya sigui reconeguda oficialment pel club. Volem coordinar-nos per viatjar des de Barcelona fins a Montilivi els dies de partit i organitzar desplaçaments per animar l’equip a fora de casa.
Han contactat amb el club?
Vaig enviar un correu al Girona per explicar la idea i em van exposar els requisits per esdevenir penya oficial. Més tard, els vam enviar els estatuts. Estem pendents de resposta per engegar els tràmits burocràtics, que som conscients que es poden allargar.
I amb la federació de penyes?
També. Els volem agrair la predisposició que han tingut a assessorar-nos. Ens han posat totes les facilitats.
El dia que l’equip va jugar a Las Palmas, es van reunir per primera vegada. Com va anar?
Va ser un èxit. Van venir una vintena de persones, una d’elles des de Figueres! També gironins residents a Barcelona. Les trobades serveixen per conèixer-nos, gaudir de l’ambient i establir lligams amb el Girona com a punt d’unió.
El club té 22 penyes oficials, però aquesta serà la primera, a Catalunya, fora de les comarques gironines. També hi ha la de Perpinyà, fundada l’abril del 2023.
Són indicadors del creixement de la massa social. Oferim l’oportunitat d’implicar-se en la iniciativa als residents de Barcelona i els afores que segueixen el Girona, però que fins ara no sabien que existia una penya de l’equip a prop de casa seva.
Creu que la fundació d’una penya a Barcelona pot provocar una reacció en cadena en altres poblacions catalanes?
N’estic convençut. Vull pensar que el fenomen se sostindrà en el temps, també quan les coses no vagin tan bé a la gespa.
Des de quan segueix l’equip?
Des de la final de la promoció d’ascens que el Girona, amb Rubi a la banqueta, va perdre contra l’Almeria (2012/13).
Quins canvis ha notat amb relació al creixement del club?
Ara és més habitual veure samarretes del Girona per Barcelona. El 2022, en baixar a l’estació de tren el Clot-Aragó després de tornar de l’anada de la final del play-off contra el Tenerife, recordo veure’m envoltat de samarretes blanc-i-vermelles. En el desplaçament d’aquest curs a Montjuïc (2-4), també vaig veure que les coses han canviat. Em vaig dir a mi mateix: “Això va de debò.”
Quina és la percepció que els barcelonins tenen del Girona?
Abans, els generàvem simpatia. Ara, hi ha més rivalitat. A alguns els molesta veure que estem ocupant part del seu espai. El descens de l’Espanyol també ha ajudat que el Girona es pugui fer el seu lloc a Barcelona.
Ser aficionat d’un equip que no és de la seva ciutat el fa sentir foraster a casa seva?
Una mica. Ser del Girona a Barcelona és diferent i crida l’atenció, però cada vegada menys. Tot i no ser el club de la meva ciutat, el defenso com si ho fos. El futbol remou emocions irracionals.
L’estiu passat, a banda de la sortida de Romeu al Barça, van arribar Eric Garcia i Pablo Torre. Creu que cada cop pot ser més habitual veure moviments entre les entitats?
Si el Girona es manté a primera divisió, sí. Ara bé, si el Barça vol algun dels nostres jugadors, que pagui!
El 6 de juny del 2015, el Barça va aixecar la Champions i va guanyar el triplet. L’endemà va arribar la famosa garrotada del Lugo, que va deixar el Girona sense ascens directe. Ara, tots dos lluiten pel subcampionat.
Recordo veure la final amb els meus amics culers. Només pensava que estàvem a un pas de pujar per primera vegada a la màxima categoria. Es fa estrany, en un període tan curt de temps, passar de jugar a segona divisió a estar competint amb el Barça. Encara no em crec que l’equip jugarà la Champions. El veig capacitat per quedar segon.
També està en joc el bitllet per a la supercopa d’Espanya.
Suposaria una oportunitat il·lusionant per a tothom qui s’estima el club d’aixecar un títol.
Quedar per sobre el Barça en la classificació seria un nou punt d’inflexió?
L’èxit del Girona va més enllà de quedar segon o no. La fundació de la nostra penya n’és un exemple. Tota la temporada ha estat un punt d’inflexió. Acabi com acabi, serà històrica.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes

No sóc subscriptor

Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu

Per
només
48

per un any

Ja sóc subscriptor

Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.

Activa la subscripció